·  SOBRE EL DISSENYAR, QUÈ IMPLICA.

 

Aquest títul, correspon a la segona entrega escrita, feta el mes d’octubre.

Es demanava a l’estudiant, que reflexiones, en funció de l’experiència i criteris personals,

sobre què és el disseny, què porta implícit l’acte de dissenyar.

Els fragments aquí exposats no contemplen cap criteri previ d’ordenació,

caldria una segona lectura més acurada per elaborar una síntesi-classificatòria de les qüestions implicades.

 

 

DISSENY GRÀFIC

 

 

“… el dissenyar és molt important per que no sols estàs creant, dissenyar també és educar,

per que el que tú dissenyes es percebut per la gent. … quan varis dissenys segueixen unes pautes

similars acaben creant un estil, de moda, visual, de vida, etc. .

(…) … el disseny no ha de limitar-se a crear objectes i coses basant-se solament en una serie

de regles, ha de ser algo més que una teoria de color o una aplicació de formes, dissenyar a més

a més ha de tenir un valor afegit, un sentiment, … un concepte per poder-lo apropar més a les

persones. Crec que quan dissenyem no solament estem creant estil o … un objecte,

hi ha que donar-li alguna cosa més.”

 

Josep Ramirez Ibarz

 

 

 

“… el dissenyar, al meu entendre, és crear una idea, i realitzar-la, a partir d’un encàrrec concret.

(…) … aquest fet ens porta, …, a investigar al màxim sobre el tema que ens proposa el client.

És, per tant, una recol.lecció i elaboració de coneixements concrets, que ens portaran a crear una

idea el més fidel possible a la comanda. (…) És, doncs, quasi una especialització en cada comanda.

En aquest aspecte també entenc que el dissenyar es crea a partir d’uns … coneixements generals,

que conduiran el projecte cap a una idea (o) cap una altra. … també cal afegir-hi que l’experiència

viscuda, en tots els nivells, afecta i força al disseny.

… també, …és un servei de cara a la societat, de cara a un públic. (…)

És, doncs, un procès laboriós que pot tenir grans conseqüències, depenent de l’enfoc

que li doni el dissenyador. Tenim més responsabilitat de la que s’ens otorga; … .

…el bon disseny és aquell que transmet tot el què l’encàrrec li demana.

Si el què necessita el producte és passar desapercebut, si ha de transmetre tristesa,

o horror, o alegria, o el què sigui; el disseny final ha de plasmar aquestes idees … .

… el dissenyar, …, és un món en el que, quan entres ja no en pots sortir,

és un vici que s’acaba portant dins. Tot es veu diferent i un s’acaba fixant en coses tan extranyes

com la forma de les orelles de la gent que va al metro, les etiquetes de menjar pel gos,

les marques que deixen les mans en contacte amb el vidre, o mil altres coses que de vegades

ens fa veure com a obsessionats per la forma. Un dissenyador acaba veient coses que la gent

… no veu, o que li           passa desapercebut.”

 

Lluc  Massaguer Busqueta

 

 

 

“… dissenyar implica …. tenir unes bases de coneixement teórico-pràctiques, històriques, socials,

… i a partir d’aquest coneixements seguir uns processos analítics  (i crítics) sobre el producte que

dissenyem, a qui va dirigit, quina estratègia de venta es seguirà, quin preu tindrà, … .

Desprès definirem el projecte conceptualment i amb tota aquesta informació començarem

la definició física del nostre projecte, fins arribar al resultat gràfic final.”

 

Oscar Bagués López

 

 

 

“Dissenyar … intentar fer el món més agradable (a la vista …, al tacte i a la practicitat…)

i més cómode … . (…) Dissenyar a més a més és una passió. (…) Sol.lucionar poblemes, … .

Sí. Sol.lucionar els problemes que el client pugui tenir.”

 

Carme Girona Marcé

 

 

 

“En el cas del disseny gràfic allò que s’intenta transmetre és un fet comunicatiu, … .

Des del meu punt de vista el disseny gràfic em suposa una total implicació de la meva persona

en tots els camps, que a la vegada m’ha afectat en el meu estil de vida, …, … en una nova manera

de veure i/o observar segons … fets o coses; i en l’aparició d’un tercer ull intern que es manté …

despert, … conscient o inconscient.

(…) Amb el disseny disfruto treballant, aprenent, i ideant, m’encanta crear allò que ajuda a comunicar.”

 

Olga Gorchs

 

 

“El disseny, vist des del meu punt de vista, és una disciplina de caire humanístic,

… explora noves vies de comunicació visual, aplicades a un entorn social determinat. (…)

El disseny, és un organ d’expressió, (i de venda), multidisciplinar. En el procés de disseny hi jugen

moltes disciplines, que abarquen des de punts de vista científics, antropològics, socials, artístics,

fins a conceptes humanístics, econòmics, tecnològics … . (…)

…, el disseny no tindria sentit, sense una societat ansiosa de nous productes, …,

… d’una renovació constant que satisfaci les seves ansies de consum cultural, econòmic, o social.

D’altra banda no es pot concebre la nostra societat sense disseny, … .

…, el disseny esdevé una part fonamental de la societat.

Un dels seus principals motius d’existència,

és la voluntat d’aconseguir una millora en la qualitat de vida, … .

El disseny neix com una necessitat per tal d’aconseguir una societat utópica;

neix com … necessitat de comunicació de les persones …, com a eina per tal d’expressar les

inquietuds personals. Però no oblidem, que el disseny no és totalment lliure, …; el dissenyador

no fa el que vol, s’ha de cenyir en major o menor grau a el que el client li demana;

la mateixa societat que fa avançar el disseny, és també el seu fre.

Aixó en el disseny s’estableix una frontera implícita i desdibuixada entre el treball personal de l’autor,

i el que el client demana que es digui a terme, … la capacitat creadora del primer sempre estarà

coartada pel segon. El disseny implica un grau, més o menys elevat de voluntat de millora de l’entorn,

…, per tal de … crear noves vies de comunicació amb la societat.”

 

Xavier Miret Paredes

 

 

“El diseño es una disciplina que deriva de la sociedad de consumo y la competencia del libre mercado.

(…) La oferta de productos en el mercado es casi infinita y esto genera un puesto de trabajo:

el del diseñador. Gente que se dedica a crear objetos …, a distribuir espacios … o comunicar

mensajes muy precisos … . Tienen que conseguir que el producto del que se encargan sobresalga,

destaque para atrapar al comprador. Hay muchas variantes según el estrato social al que se dirija,

la edad, la tendencia … . (…)

la forma sigue a la función ¿o no?

(…) En este punto se ven dos corrientes muy claras: la que apoya que la forma sigue a la función y

lo sigue a rajatabla. Y los que permiten dejarla de lado, olvidándose de que … el uso de sus creaciones

son las que crearon su profesión.

No me decanto por ninguna de las dos.

Creo que el diseño ha de ser funcional, pero siempre tiene que haber un margen para la expresión.

Que es una característica inherente al ser humano. … la profesión del diseñador queda abierta,

… es … una disciplina ante todo creadora de ideas, a partir por supuesto de un encargo definido.”

 

Zuriñe Uriarte

 

 

“El diseño gráfico nace de la necesidad de resolver los problemas de comunicación.”

“Dentro de la sociedad en la que vivimos se considera que todo es diseño. Por lo tanto,

la primera distinción que se debe hacer es la de diseño por su uso o por su estética.

Gente como Yves Zimmerman, Otl Aitcher o Josseff Müller avalan la idea de que el diseño se da por

su uso, olvidando todo adorno innecesario que dificulte la utilización o comprensión del diseño mismo.

Estoy bien de acuerdo con ellos, herederos de la tradición clásica racionalista.

Esta tradición se caracteriza tanto por la inteligente aplicación de un método de diseño disciplinado y

riguroso basado en la trama compositiva y en el uso de la tipografía como elemento formal,

como por su reflexión y profundización en la teoría del diseño.

Me es imposible desligarme de esta tradición, de mirar atrás y escuchar a aquellos que pensaron

en el papel del diseño, que buscaron diferentes soluciones a cada problema. Es esta reflexión

la que mantiene el motor en marcha, la que entiende la evolución. A éste respecto Yves Zimmermann

asegura en un artículo, <<El boom del diseño>> (1988) que  el diseño es una profesión

que padece de ausencia de reflexión sobre si misma. Constituye un hacer

carente de teoría, una praxis sin conocimiento: se hace pero no se sabe

qué se hace. Entonces, ¿qué hay del diseño mismo? …”.

A día de hoy a la gran mayoría de estudiantes de tercero de diseño les preocupa encontrar trabajo

y ser valorados pero si les preguntas ¿qué es el diseño? fácilmente contestan “yo estudio diseño no

teoría o historia…” y quizás no esten equivocados pero no se puede confundir estudiar con reflexionar.

 

Desde los años’80 se da el fenómeno del diseño popular, el diseño está de moda y cualquiera puede

hacerlo. Los mass-media lo promueven y llega a toda la población. Al no existir un concepto claro sobre

el diseño éste pierde todas las pautas básicas de su ser para responder a un placer estético.

Éste da paso a entender el diseño bajo valores artísticos y subjetivos que trivalizan el diseño.

Por regla general se siguen modas que perjudican el entendimiento de un objeto, se superponen

diferentes lenguajes buscando una nueva estética.

Es decir, es un paso adelante el saber romper las barreras y comunicar lenguajes pero siempre

y cuando no afecte a la función del diseño.

… ante todo el diseño es la solución a un problema préviamente expuesto, si el diseño no contribuye

a dar una solución se convierte en un simple objeto fetiche, un identificador de alguna moda.

Si bien esta razón rechaza el diseño por el diseño (estético), no excluye la experimentación de nuevas

percepciones siempre y cuando respondan al uso del objeto y la sociedad.

Al igual que se ha de conocer el problema a resolver, también hay que tener un gran conocimiento

de la técnica y el material con el que se ha de trabajar. El material nos permite a través de cierta técnica

dar forma a la solución. Es necesario conocer ambas cosas porque sin ellas no podemos materializar la

idea-solución.”

 

<<(…) … one cannot say that every individual form is a ornament if it has no practical function,

that it ceases to be ornament at the moment when it is demanded by practical purpose.

Everithing can have sense and meaning in different spheres of consideration.

It is an error in the thinking of our era to leap from one area of thought to another

by logical conclusions. Something can be purposeful and beautiful but it is simply false to say

that it is functional and therefore beautiful; or that it is unfunctional and therefore ugly … >>

[Christopher Burke & Paul Renner; The Art of Typography, Kulturbolschewismus? , 1932.]

 

Violeta Gladstone

 

 

“ … , hay muy variadas opiniones y teorías porque es una actividad poco definida y reciente

relativamente que suscita además mucha polémica en cuanto a su relación/identificación

con el arte … .

… , el diseño es algo fundamentalmente formal; no pienso que no deba haber una idea

como base en la que apoyarse pero esa idea no es nada si luego no se materializa … .

Creo que el diseño es materializar una idea o bien resolver materialmenteun problema planteado

por una persona ajena a ti …; … el diseñador elabora todas las pautas que se seguirán en la

producción y estas pautas en sí ya no son ideas abstractas sino algo concreto.

… diseñar es elegir entre un camino u otro, entre un recurso u otro,

enfocando la solución desde un punto de vista u otro.

Ser diseñador implica necesariamente tener un cierto bagaje cultural general,

tener una mentalidad abierta para acoger el máximo de sensaciones y estímulos que luego en tu mente

se “batirán” y darán con el producto final. Y  por otra parte, creo que para que el diseño avance …

es básico el arriesgarse, el no tener prejuicios (tampoco el cliente los ha de tener…)

y el probar con las múltiples posibilidades sin dejarte llevar por fórmulas consagradas.”

 

Inés Jimenez

 

 

“ … la persona que dissenya va pel món amb els 5 sentits a l’aguaït.

Crec que per ser dissenyador s’ha de tenir una sensibilitat i una inquietut especial per les coses

que ens envolten; tant estiguin relacionades amb el món del disseny com altres coses que no tenen

res a veure. Qualsevol cosa per significant que sigui ens pot servir com a inspiració.”

 

Sara Salmerón García

 

 

 

“Crec que és una manera de solucionar problemes de comunicació,

de trobar noves vies per dir alguna cosa i de fer-ho d’una manera estèticament atractiva.”

 

Joan Guàrdia Torrents

 

 

“ … dissenyar, suposa cada cop més un exercici de pensament, raonament, i de fer-me moltes

preguntes. Cada cop menys em preocupo de com realitzaré el qué em proposo. Quan m’encarreguen

un disseny busco la síntesi a partir de conceptes que reflexin la problemática del projecte.

Quan sé exactament què és allò que haig de solucionar i conec de prop el problema,

llavors busco els recursos gràfics més adients pel projecte. … per mí dissenyar suposa això,

un anàlisi i estudi d’una problemàtica i la recerca de solucions.”

 

Manel Font Medina

 

 

 

“ … dissenyar implica moltes coses, desde una forma de vida fins a una manera de resoldre problemes.

Una forma de vida perque has d’estar en constant aprenentatge.”

 

Odette Blanc

 

 

 

“ …primer donaré la resposata “oficial” … .

Es tracta de donar solució a un problema de comunicació. O sigui comunicar lo millor possible

un concepte o idea, suposo que això és l’ideal del disseny però també hi caben moltes més definicions.

Podria ser també ordenar visualment la informació amb un estil adeqüat a les cirscumstàncies i a les

necessitats de cada situació. Aunar forma i funció perque vagin unides i no estiguin desequilibrades …

però això pot variar en cada cas i per tant crec que aquest concepte escapa a una definició

d’enciclopèdia … .

També és un procés on intervé la inspiració i la part més artística o expressiva del dissenyador.

Dissenyar pot ser moltes coses. A més les definicions poden variar.

Ens hauriem de preguntar si dissenyar és només allò que fan els que estan al capdamunt de

la professió i s’encarreguen de les feines més importants i que per tant, a més gent arribaran,

o si la inmensa majoria que està per sota i que no afina tant en el procès de treball estan dissenyant

o no. Si dissenyar és només fer feines que siguin dignes de premi o si el que arriba a la bústica cada

día ha estat “dissenyat”.

(…) … hi ha una grandíssima part de la gent per la qual el disseny no existeix.

(…) Per a mi és un procés de plasmació visual d’una idea i res més. Pot ser plasmada

de moltes formes i molt diferents entre elles i segurament per a cap cas i ha la solució perfecta.

Una idea pot tenir moltes formes de ser visualitzada i això és el que fa interessant el procès.

Dissenyar és per últim també saber vendre aquesta idea i la forma de plasmar-la, adaptar-se a

cada situació, buscar en cada cas la prioritat del que estem fent per poder arribar al final del procès

exitosament.”

 

Carles Mestre Serrano

 

 

“… el disseny és una forma de comunicació, a travers de la forma, el color, el contingut … .

El disseny té que ser funcional, no només una cosa agradable a la vista, sino útil. (…)

El disseny és una eina de comunicació, … . (…)

Avui en dia, … abusem una mica del disseny, ja que la paraula en si, s’ha convertit en una

característica mateixa del producte per vendre, o sigui “la cadira de disseny”. Al meu parer,

s’hauria d’intentar no abusar, ja que és fàcil perdre la perspectiva i prescindir de la funcionalitat,

per aconseguir una millor estètica. (…)

… , per mi el disseny és comunicació clara, funcional i estètica.”

 

“ para mi el diseño es una forma de adaptar lo bello a las necesidades materiales que tiene la sociedad.

El diseño cumple dos funciones, una estética … y otra funcial, … .

El diseño tiene una gran importancia ya que es lo primero que se ve de un producto y

ha de darnos mucha información sobre éste.

El diseño … ha de llegar al público de una forma clara y directa.

Un factor más a tener en cuenta es el mercado al que va destinado el producto,

ya que no es lo mismo hacer un diseño para un público de élite, trabajador, infantil, … . “

 

Nuria Miret

 

 

“El diseñar para mi es un medio de expresión de mi yo interno. (…)

Es un modo, un medio con el que de alguna manera me muestro a la gente.

tiene que ver mucho con el yo de cada uno, … . Es una especie de codificación del yo, expresión.

Es como un modo diferente de plasmar la realidad, a tu manera, a tu manera de entender. (…)

Ante todo es un placer, un entretenimiento que intento que sea lo más ameno y divertido posible.”

 

Borja Garmendia

 

 

 

“… disseny és sinònim de crear, fer, produir, de manera que cada cop que es diu “allò ha estat

dissenyat”, vol dir que al darrera, a través d’una o varies idees, i per medi d’una o més persones,

s’ha aconseguit crear allò esmentat. (…)

En el cas del disseny gràfic allò que s’intenta transmetre és un fet comunicatiu, … .

Des del meu punt de vista el disseny gràfic em suposa una total implicació de la meva persona

en tots els camps, que a la vegada m’ha afectat en el meu estil de vida, sigui en l’espai d’oci, de feina,

… en una nova manera de veure i/o observar seguons quins fets o coses; i en l’aparició d’un tercer ull

intern que es manté totalment despert, ja sigui … conscient o inconscient.

Per a mi el disseny no és només una professió per a la que m’he decidit guanyar la vida, és un món …,

que em creo jo mateixa partint d’unes capacitats apreses i treballades. Amb el disseny disfruto

treballant, aprenent, i ideant, m’encanta crear allò que ajuda a comunicar.”

 

Olga Gorchs

 

 

 

“… el més important és tenir un interès real pel disseny, deixant de banda l’entorn frívol

que l’acompanya i que l’única cosa que fa es deteriorar l’ofici, … .

No m’agrada l’èlit que generacions passades han anat forjant i on la meva, lluita de manera

desesperada per fer-s’hi un lloc. M’agrada dissenyar però odio la superficialitat o falsa profunditat

de molts dels qui en formen part.

… dissenyar, implica tenir els ulls ben oberts, estar alerta de les coses que passen al teu voltant,

des de les més quotidianes a les més universals, però tenint present els teus valors i posart-los

per davant de tot.”

 

Anna Majó Rossell

 

 

 

“… sempre busquem comunicar alguna cosa, … . … utilitzem diversos mecanismes i elements

per transmetre i fer paleses uns conceptes i idees abstractes.”

 

Àngela Téllez

 

 

 

“… dissenyar, l’acte de projectar una idea, plasmar-la … .

El disseny pot ser qualsevol representació gràfica, d’un objecte, d’un edifici, d’una peça de roba …

viable o inviable, funcional o no funcional, estèticament bonica o no… però sempre intenta comunicar

alguna cosa. Darrera de qualsevol creació hi ha un disseny, … una idea … una projecció,

el que li dóna sentit és la intenció.

(…) … moltes vegades neix d'una inquietut, i és molt experimental.

(…) … el podem distingir de l’art, encara que moltes vegades se solapen, és impossible definir

on acaba un i on comença l’altre. Sovint s’ha definit el disseny com una creació resultat d’una idea,

suceptible de ser reproduida industrialment, però penso que el disseny no té perquè anar lligat a la idea

de seriació, ja que aquest és un concepte molt modern i el disseny existeix, encara que d’una manera

molt rudimentària, des de que els prehistòrics ideaven solucions als seus problemes,

penso que el disseny va nèixer per la necessitat de subsistència.”

 

Ariadna Ginjaume Huguet

 

 

 

“… s’està donant massa revolt al debat “diferència entre disseny i art”,

jo crec que hi ha temes com aquest, que no tenen i no han de tenir resposta clara,

perque quan fem quelcom que ens agrada bé que hi reunim una mica de tots els nostres sentiments,

les nostres vivències. Per tant, si a un dissenyador li agrada l’art, …,

… que es noti aquesta influència no té perquè ser dolent i no ho és, ans al contrari és més enriquidor.

Principalment dissenyar implica comunicar i això és molt ampli, per tant cadascú tindrà el seus

paràmetres i dificilment n’hi haurà uns inamobibles. Comunicar és fer-se veure i qualsevol que faci

n cartell, es farà veure sigui bo o dolent. Què és comunicar?

Es podria dir que és fer sentir, així també diriem que dissenyar és fer sentir. (…)

Moltes vegades dissenyar només implica cobrir els paràmetres de la comanda. (…)”

 

Viviana Torres

 

 

“… se considera que ya existía el diseño desde hace más años de los que pensamos,

realizado por artesanos y gremios, aunque se trataba de algo involuntario, era más bien

una necesidad funcional sin dar tanta importancia a la estética como se hace actualmente,

por eso tal vez la gente lo considera algo moderno.

Tomas Maldonado define el diseño como <<la actividad proyectual que consiste en determinar

las propiedades formales de los objetos susceptibles de ser reproducidos industrialmente en serie.

Propiedades formales no sólo son las características exteriores, sino sobre todo,

las relaciones funcionales y estructurales que hacen de un objeto una unidad coherente tanto

desde el punto de vista del productor como del usuario>>. … el hecho de que tenga de haber una

coherencia entre funcionalidad-forma hace de esta disciplina algo más complejo.

… el diseñador ha de atender a varios problemas de diversas procedencias cuando se le hace un encargo,

como por ejemplo de la sociedad, de la cultura visual y de la tecnología.

diseño-arte, pienso que no hay un límite establecido entre estas dos disciplinas aunque

personalmente diría antes “el diseño es arte” que no “el arte es diseño”, tal vez se deba a que

siento “pasión: por el diseño, y hay piezas que me inspiran tanto que las llamo “ARTE” … .

… entiendo por arte algo menos práctico, algo cuya función sería transmitir una sensación.

Por eso, cuando un diseño no sólo desempeña su función práctica sinó que también me expresa

algo lo llamo “arte”.”

       

Gunilla Díes Nordström

 

 

“Per a mi un bon disseny gràfic és aquell que s’adiu amb les necessitats o sigui que comunica més,

més clar, més directe … . En aquest punt sempre m’ha fet un xic de tírria el fet de crear una imatge

perque acabi venent més, personalment crec tinc una mentalitat un xic diferent i probo de trobar altres

coses, tot i que sé que, en el fons, als clients el que els interessa és l’increment del seu capital.

El concepte de dissenyar en el nostre país encara no s’entén massa, pot ser per manca de tradició

o de cultura, no ho sé però a la gent li costa d’entendre-ho. (…)

Tothom té molt clar què fa un doctor o un sabater, però un dissenyador què fa?

Analitza? Pensa? Dissenya? Busca coses creatives?

(…)

Una persona amb estudis i coneixements de disseny pot pendre molts camins diferents i

no crec que el meu sigui el d’una dissenyadora convencional.”

 

Anna Llàcer Macau

 

 

“Dissenyar és comunicar, és explicar conceptes a partir de la imatge, … .

El disseny té tres funcions clares 1) (…)… crear una memòria gràfica en el consumidor.

2) comunicar el que l’empresa o persona necessita (…) 3)… expresar la nostra creativitat,

la nostra sensibilitat, … .

Dissenyar implica vocació, … interés …. Implica dedicació (…). … dissenyador,

… és un observador i potser un reciclador intel.ligent. Implica una sèrie de coneixements

tan tècnis com formals, com culturals … . (…) Implica una aptitud d’aprenentatge eterna:

el dissenyador sempre ha d’estar obert a apendre, … . És un etern estudiant, un etern aprenedor. (…)

Implica investigació i evolució continua. Experimentar, experiementar i experimentar.

… innovar en la mesura de lo possible …, dissenyar com tu creus que ho has de fer,

segons époques i països, etc. … (…)”

 

Carlos Murillo

 

 

 

“… la paraula ‘dissenyar’ té moltes connotacions … .

Estant ja a quart ens queda a tots clar que dissenyar no és només “fer una cosa maca”

perquè si no en comptes de disseny gràfic, el que fariem seria estètica gràfica.

A tots ens queda clar també que quan dissenyem la nostra intenció és comunicar alguna cosa.

I és en aquest punt on dissenyar remet tota una sèrie de connotacions que afecten directament

al dissenyador. Aquest, ha d’assumir que el disseny que fa comuniqui allò que realment vol el client i,

a més, que no remeti altres deduccions que poden afectar el client.

 

No olvidem que un logo defineix una empresa … si no es fa un bon logo tothom carrega

directament sobre el dissenyador. No olvidem el que va passar per exemple amb el cas de

Telefonica on l’empresa va invertir uns 5000 milions per la seva nova imatge i 10 minuts

després que es fés la presentació del nou logotip ja hi havia gent que publicava per internet

el mateix logo però escrivint “Teletimo”.

També, com a cas més recent, el logo que va fer el dissenyador Pepe Gimeno per Espanya

per la Presidencia de la Unió Europea del 2002 on, com sempre, es va recorrer al típic tòpic

del sol i el toro. En aquest cas tothom també va carregar contra el dissenyador.

Es per això que cal que tots els dissenyadors tinguem en compte que dissenyar no és només

escollir una tipo, un color, una foto o una il.lustració i ja està sino que crec que hauriem de ser

conscients de l’enorme responsabilitat que tenim sobre la societat. I, en l’actualitat, on tot el que

es ven és imatge, crec que encara hem de ser més conseqüents dels nostres dissenys.

 

Crec que … tots hauriem de tenir gravat a la nostra ment un lema que vaig llegir un cop al diari

quan entrevistaven a un dissenyador de moda: “Actua com un consumidor, pensa com un

dissenyador”. El que ell volia dir era que un dissenyador, al cap i a la fi és la persona que té la

capacitat de plasmar (en el seu cas en moda) allò que la gent vol.

Crec que no hem d’oblidar que treballem al servei de la gent … .

Es evident que la creativitat és el valor funamental del disseny

(sense creativitat no hi ha disseny) però no hem d’oblidar que en el món laboral creem

per la gent i, personalment, crec que això és el que més m’omple com a dissenyador. (…)

Creativitat    Û    Disseny    Þ    Responsabilitat Social

 

Jordi Raventós

 

 

 

 

DISSENY d’INTERIORS

 

 

 

 “ ¿QUÉ IMPLICA DISEÑAR?

 

SI DISEÑAR ES …

 

PONER EN DUDA

PLANTEARSE PROBLEMAS

BUSCAR SOLUCIONES

FACILITAR LAS COSAS

 

 

DISEÑAR IMPLICA …

 

PREGUNTARSE

DUDAR

INVOLUCRARSE

INFORMARSE

PENSAR

EQUIVOCARSE

RAZONAR

MIRAR

 

 

Vivir. Para diseñar hay que estar vivo.”

 

Maria Ros Riu

 

 

 

“ El fet de que a un objecte li pengin l’etiqueta de “disseny” fa que:

               1. aquest objecte vegi el seu preu duplicat com a mínim

         2. que la gent n’esperi més, i que per exemple, acabi comprant unes setrilleres que no

         utilitzarà mai com a tals sino que tindrà sobre del trinxant del menjador com a motiu de decoració,
i que per tant, acabarà esdevenint … un gadget que no s’ha utilitzat mai.”

 

“… les inquietuds evolucionen amb la societat. …

El disseny ha de ser la resposta a unes necessitats, a unes mancances.

I qui no té necessitats …? Qui no té necessitat de DISSENY?”

 

Laia Plans Palau

 

 

 

“Per a mi dissenyar és deixar anar la ment, la imaginació, arribar a un nivell de creació

al que no pots arribar durant la teva vida quotidiana, a on tot està establert i definit. (…)

…, per davant de tot, dissenyar és trobar resposta a un “problema”, a un plantejament determinat.

És assolir uns objectius … sense deixar de banda el factor estètic. Resumint, dissenyar és crear.”

 

Marta Arco Calvo

 

 

“… el disseny és atendre els aspectes funcionals dels objectes i les condicions d’ùs d’aquest,

però sempre, a part del punt de vista pràctic, haurà de tenir una estètica, treballar sobre les formes.

(…) … dissenyar implica observar tot allò que ens envolta i intentar valorar avantatges i inconvenients.

(…) … sentir curiositat per les coses.”

 

Mireia Tamayo Jerez

 

 

“ Diseñar no es sólo colocar una planta o un cuadro para llenar espacio,

es configurar todo un espacio en tres dimensiones teniendo en cuenta la orientación,

la situación geográfica, la funcionalidad y el destinatario.

(…) Mucha gente no ve la diferencia entre diseñar o decorar; aunque la diferencia sea abismal.

El diseñador <transforma> total o parcialmente una sala, mientras el decorador <reviste>

una sala con elementos llamados decorativos. “

 

Jana Marín Moreno

 

 

“ El diseño es una anticipación, es la visualización de una imagen, proyectarla en un papel,

y encontrar los recurso para que … exista.

… , hay que entender el programa, la demanda específica y respetar los condicionantes del uso.”

 

Aurora Polo Santamaría

 

 

“Avui en dia els països industrialment i socialment avançats necessiten la disciplina del disseny. (…)

La indústria i el comerç ens necessiten per definir la configuració i la imatge d’aquests productes per

aconseguir que aquests siguin utilitzables i culturalment comprensibles pels usuaris. … els dotem

d’aquelles qualitats visuals que connecten amb l’estètica i el pensament de cada época. (…)

Els dissenyadors hem de saber sintonitzar culturalment amb la societat, facilitar-li la convivència,

el viure, l’estar, i per aquests motius i d’altres crec que el disseny és una disciplina de vital importància.

(…) Nosaltres no som artistes en el sentit convencional, tirem més cap a tècnics,

encara que tampoc és aquest el nostre àmbit específic.”

 

Carme Godes Nofre

 

 

“Para mi diseñar es adaptar los objetos, espacios … a las nuevas formas sociales de vida;

no sólo adaptar sino crear o proponer nuevas y mejores condiciones en las relaciones sociales.

(…) Para mi diseñar implica, …, crear y proponer nuevas formas de vida, o en su defecto renunciar

a las mismas, y no sólo crear formas, colores o volúmenes sin ningún pretexto.”

 

Ane Ojanguren Alberti

 

 

“El disseny implica funcionalitat i a la vegada innovació. Funcionalitat perque els objectes o espais

de disseny han de tenir un sentit pràctic en el seu ús; i innovació, perque sempre s’ha de buscar

la millora, el progrés.

Però el disseny no solament és funció i progrés.

El disseny també és art perque ens transmet sensacions i ens produeix emocions. (…)

… el disseny té molts … factors…, com les noves tendències, l’estètica, iniciatives de transformació,

el plaer de la millora i el progrés, creativitat, … .

… el disseny s’ha convertit en una cultura, ja que és un fenómen utilitari que ens proporciona models

de comportament als sers  humans; i el disseny és una forma molt significativa del viure dia a dia … . “

 

Montse Blanch Gendre

 

 

“ …, para mi el diseño consiste en modificar o mejorar objetos o espacios

para que puedan tener un uso más fácil y más cómodo … .

… nuestra función como diseñadores consiste en ordenar los espacios

para que sean más agradables y … puedan transmitir sensaciones, … . “

 

Tatiana Pérez López

 

 

“… dissenyar implica … resoldre problemes clau i aportar solucions als usuaris.

L’anàlisi de les necessitats és el problema fonamental del disseny. (…)

La funció del dissenyador és ajudar a l’humà.

(…) El producte de disseny ha de ser entès pel públic a qui va destinat,

i ha d’haver una bona comunicació entre el dissenyador i l’usuari,

això implica correspondència i relació entre forma i funció. …hi ha d’haver una relació entre forma,

matèria, funció i ús. L’usuari ha de veure l’ús del producte directament. (…)

Els dissenys actuals apliquen les noves tecnologies, però també han de respectar el medi ambient.”

 

Mº Rosa Cabau Satorra

 

 

 

“Dissenyar… . És observar el meu voltant continuament i, percebre els canvis, les necessitats, etc…

que la societat genera constantment, per tal de millorar la qualitat de vida de les persones.

Cal ser crític amb el que ens envolta, i analitzar qué és el que podem aportar a la societat com a

dissenyadors. (…)

Cal entendre bé el client i el que espera resoldre amb el nostre disseny.

No es tracta de dissenyar per dissenyar, sinó per solventar les mancances existents.

(…) L’interiorista ha de crear un clima, un ambient, un aurea al voltant dels seus projectes

que els faci especials, agradables d’utilitzar.

Passada la fase d’anàlisi del problema o necessitat de resoldre, per mi és molt important expresar

els meus sentiments o emocions, dotar el projecte d’un caràcter més “espiritual”, més íntim, poètic

que causi una reacció a l’espectador. (…)

… disfruto dissenyant per solventar necessitats, mancances i nous reptes.”

 

Mireia Masdeu Corrales

 

 

 

“ El disseny és una proposta o resposta a un problema. (…)

El disseny implica recerca d’alternatives, investigació i experimentació.

El (bon) disseny millora l’entorn. (…)

Amb el disseny es poden comunicar idees.

la creació du una càrrega simbòlica i de significat.

Es pot utilitzar el disseny per transmetre idees i pensaments o modificar hàbits

i conductes. (…) … , en el disseny la persona s’expressa.

El resultat és la relació personal davant d’un encàrrec. (…)

(…) Hom aprèn tant dels errors com dels encerts. (…)

Apart de l’aportació personal, el disseny comporta interrelació amb altres persones. (…)

També és important no oblidar que ens trobem en una societat capitalista que condiciona a aplicar

criteris de mercat en tots o la majoria dels encàrrecs. En les diferents fases del procès del disseny

se’ns ho recorda. (…)

De vegades també hi podem trobar hipocresia. Alguns dissenyadors que havien creat milers d’objectes,

ara prenen partit per l’ecologia i consideren que moltes coses no són necessàries.

Ho diuen quan és un tema de moda i ja estan ben assentats econòmicament.”

 

Gemma Font

 

 

 

“El disseny intenta solucionar problemesper aconseguir una major qualitat de vida.

… donar possibles solucions a problemes no resolts.

Aquest és un dels punts que ens diferencia de l’art … . (…)

Per altra banda els dissenys funcionals sempre es fan des d’un punt de vista estètic, … .

Aquest punt de vista estètic, és el que ens diferencia dels ingeniers,

que no es preocupen per l’aspecte sino per cumplir una funció.

Cal que el dissenyador tingui una visió socio-antropològica, …,

que sàpiga establir una bona relació entre l’objecte, espai, etc. i el que l’usa. (…)

Dissenyar també implica prendre conciència de que els dissenys depenen molt

del mercat de l’orfeta i la demanda. (…)

El dissenyador d’interiors ha de conèixer les necessitats i problemes socials tant íntims

com quotidians d’un col.lectiu o d’una persona en concret per la qual treballa,

per poder resoldre amb eficàcia els problemes existents.”

 

Sira Sabi Carrasco

 

 

 

“Dissenyar és produir, … conjuntant alhora una sèrie de requisits estètics, formals i d’utilitat,… .

Dissenyar és plasmar en un projecte un seguit d’idees i de sentiments.

… implica conèixer les necessitats de l’usuari o usuaris als que va destinat el disseny,

saber … quines funcions haurà de complir, etc. … conèixer tot el que ens envolta, la persona

que dissenya ha de ser observadora i curiosa, … . Implica innovar, crear noves formes,

però alhora també estar pendent de les tendències del moment, de lo contemporani,

de les obres de la resta dels dissenyadors.”

 

Laura Terés

 

 

 

“Tot entrant a la pubertat, …, abans … de saber quin valor tenen les coses,
ja volem canviar el nostre entorn.

Jo creia tenir la clau per millorar-lo, només calia moure la tauleta al costat de l’armari

i posar el llit sobre la finestra; si, si, era just el que em mancava per tenir l’habitació
més innovadora de la colla. (…) … es quan el papa t’explicava pacientment
que 8 dels 10 moblets dibuixats no m’entraven a l’habitació.

(…)

Dissenyar és observar i adonar-se’n que tu potser ho transformaries, ho giraries, ho pintaries …
i allò que observesis et faria sentir millor. Per fer aquestes transformacions hi ha un procés ha seguir

que no sempre és igual, tu mateix et distribuiexes el treball, el que és clar és que s’han de complir

certes premises conceptuals.

Estudiar el projecte i entendre’l, començar un brain storming i profunditzar en ell, un cop escollida

la idea parar-se a pensar quines eines tenim a l’abast per fer que aquell esquema mental passi a ser

un projecte formal. Aquest últim punt és el que et dóna el haber estudiat aquesta carrera,

multiplicitat d’eines per projectar una sola idea.

Trencar molt paper, embrutir, estripar i tornar començar.

Aquesta part del treball és una de les més dures; mai no arriba la peça que pot encaixar-ho tot.

…, un cop la idea mare ha aparegut podem estudiar els detalls i aprofondir en el projecte, però,

quants cops un d’aquells detalls últims han pres tanta importància que han fet que canviés

tot el projecte!

Les bones idees apareixen però a dissenyar s’apren, l’experiènca és una gran aliada,

et dóna rapidesa i solucions. Massa aviat per definir disseny.”

 

Sònia Doblas Chaves

 

 

 

“Dissenyar és donar forma (crear una imatge, un espai, un objecte).

Però no es tracta només de donar forma física, sinó de donar forma conceptual, és un procés.

En el procés del disseny intervenen factors socials, culturals, històrics, vivències personals, l’entorn,

els sentiments … . Es parteix d’una idea abstracta, mental, que després es trasllada al paper en forma

d’esbóç i on, en teoria, hi  han d’haver i s’han de tenir en compte totes les reflexions anteriors i,

sobretot, a qui va destinat i la utilitat que ha de tenir. El disseny, crec  jo, no és la forma per la forma;

el concepte i la reflexió han de ser elements que formin part del disseny. … han d’estar en harmonia, …,

crec que un bon disseny és aquell en que el concepte i la forma estan en equilibri.”

 

Laia Vilaró

 

 

 

“Diseñar es, …, conocer un problema, profundizar en él y darle una solución.

Concretamente en …, Diseño de Interiores, es encontrarse ante un espacio existente o no,

estudiar sus posibles problemas, conocer el uso que se le va a dar y mejorarlo en la medida

de lo posible.

Pero no debe … quedarse ahí, en la resolución de problemas técnicos y de uso, sino que

debe implicar un discurso, una poética. Debe además, en la medida de lo posible ser innovador.”

 

Sabrina Canoura Guerra

 

 

 

“… dissenyar no només és projectar, sinó una actitud … davant les coses … .

L’observació i anàlisi del per què les coses d’una manera i no d’una altra.

Cada projecte és un món diferent i té unes necessitats concretes i diferenciades,

i això et mou a investigar sobre allò que estàs treballant. (…)

(…) Crec que un dissenyador ha de ser capaç de transmetre emocions en tot allò que fa.

No crec que les formes siguin fortuites ni gratuites; van lligades a un contingut,

al que el dissenyador vol expressar a través del seu producte.

Durant la història s’ha anat classificant l’art i el disseny en diferents estils, … .

Crec que ens aquests temps és més oportú parlar de “modes”, ja que són corrents que passen

i que només hi estan un temps curt. Crec però, que el disseny ha de ser prou coherent per tal de

veure passar aquestes modes i captar només alló que li interesssi. (…)

El dissenyador ha d’actuar com a sociòleg; ha de conèixer la societat,

veure’n els problemes i intentar solucionar-los i/o evitar-los.

(…) El dissenyador no s’ha de tancar amb el que ja sap, perque no en té prou,

sinó que mai ha de perdre el contacte amb el món i amb tot allò que hi passa.”

 

Anna Casanovas Bellmunt

 

 

“ … diseño es TODO lo que me rodea, si estoy en mi casa viendo TV, es un diseño, si estoy comiendo,

los cubiertos y los platos son un diseño, si estoy en el baño, la tina y el grifo son un diseño,

si salgo a la calle y voy caminando y tiro un papel a la caneca, resulta que la caneca es un diseño,

y además me subo al bus o al metro y resulta que también son un diseño, entonces me pregunto mejor,
¿hay algo que no sea diseño? … Todo en la vida es un diseño, … .

Que qué implica esto? que todos tenemos que trabajar en ello, para esto estamos aquí,

para formar parte de este mundo de diseñadores que nos proponemos mejorar el mundo.”

 

Mónica Daza Martínez

 

 

 

“ … diseñar. La acción de diseñar comprende en grado sumo la responsabilidad

de aquello que volcamos a la realidad, ya que de una forma o otra la trasforma.

Por este motivo, hay que tener conciencia de las consecuencias de nuestras actuaciones,

que deben ser motor de enriquecimiento de ideas y actitudes que aspiren a la transformación

de su entorno de forma positiva y ética. Por encima de todo el diseñar debe ser el resultado de una

necesidad básica: la de tener algo que expresar. (…) … aquellos valores conceptuales que estemos

aportando serán los que añadirán coherencia y cuerpo a nuestro discurso argumental.

Estas actuaciones deber surgir siempre de una base que respete el entorno donde se debe ubicar,

el usuario y el uso que de él se deba dar. Deben ser, por tanto, resultado de la ética,

no de un delirio de intenciones sin sentido.

(…)

Un buen diseño deber sorprender a la vez que provocar y suscitar la reflexión del que lo observar,

provocando la impulsión de renovación como agente activo de los cambios de su entorno.”

 

Sonia de la Torre Córcoles

 

 

“Arriba un punt en que hom es pregunta si el que busca actualment el disseny és allò que s’anomena

“épater le bourgeois” o busca solucionar problemes concrets que ajudin a l’humà  a millorar la seva qualitat

de vida. (…)

El següent punt és; objectes útils? Quants objectes i dissenys es poden trobar avui en dia

que són bastant inútils… (…)

El punt de si són bells o no, millor aparcar-lo perque s’entraria en un debat de grans dimensions,

perquè realment: què és bell? Es diu que és bell alló que té unes qualitats que fan aparèixer un

sentiment d’admiració. Evidentment jo admiro molts dissenys, però potser una altra persona no admira

els mateixos dissenys que jo, per tant això de la bellesa depen molt de la persona que observa i amb

els “ulls” que observa.

(…)

Cal dir que aquesta tendència a fer disseny impactant, transgressor, a vegades fins i tot poc racional

i impossible, la podem trobar sense anar més lluny a la mateixa escola Eina, on hi ha molts professors

que dirigeixen els teus treballs cap a aquest tipus de disseny. No ho trobo malament com a disseny

experimental però a l’hora de fer un disseny prefereixo que sigui utilitari. (…)”

 

Xenia Martí Hernández

 

 

 

“¿Que qué es diseñar para mi? … Buf! Difícil tarea tratar de explicarlo … .

(…) Creo que para esto es mejor dejar la forma de lado y buscar dentro.

¿Qué es diseñar para mí?

Par mí es tener sensaciones. Un reto, innovar, copiar…, una aventura, reinventar, concentración,

un auténtico coñazo a veces, un verdadero placer otras, tensión, no dormir, soñar, improvisar,

pedir consejo para luego no serguirlo, nervios, planificar, colaboración, grupo, enfados, valerianas,

recogimiento; pero, sobre todo, una sonrisa y la satisfacción de ver el proyecto terminado.”

 

Alejandra Moya Sala

 

 

“Dissenyar consisteix en una recerca de les necessitats del client i de la búsqueda

per a complir totes les comoditats. … ha de tenir un aspecte agradable i gust.

… proposar un projecte innovador … sobreviure al pas del temps … .

… evitar de caure en modes ridícules, tenir una estética moderna i posar molta cura en la qualitat

dels materials. S’ha de tenir en compte els recursos econòmics i aconseguir que el projecte compleixi

tots aquest punts sense que deixi de ser interessant

(és millor posar un bon marbre que una mala fusta).

El disseny ha d’agradar i … projectar vibracions positives.

El disseny ha d’estar d’acord amb la forma de pensar del dissenyador, … .

… el dissenyador cal que aconselli la millor solució o senzillament un disseny més correcte.

Normalment el dissenyador actua con a un inventor, en el sentit que té el paper de innovar, redissenyar,

observar els canvis, i proposar noves solucions. És un paper molt important en la societat,

sobre tot ara que tot està relacionat amb l’estètica i l’aspecte.

Cal ser conscients del que s’està oferint i del missatge que es vol projectar. (…)

El dissenyador ha de ser fidel al seu estil, però ha d’evolucionar i renovar-se.”

 

Natalí Codina Estevadeordal

 

 

 

“Para mi diseñar es, bàsicamente solucionar problemas, … .

(…) … el mejor diseño es aquel que soluciona mejor los problemas,

teniendo en cuenta los factores físicos y psíquicos que esta solución pueda tener sobre el cliente.

Centrándome en el diseño de interiores, diría que el diseño tiene que mejorar la vida del cliente,

hacerla más fàcil. Los interiores tienen que ser acogedores y confortables para el cliente,

mejorando así su estado de ánimo.

El diseño de autor, dentro del mundo de interiorismo, creo que en muchas ocasiones es un error.

Una casa, por ejemplo, si un diseñador crea los interiores a su gusto y criterio, siguiendo su estilo

que le hace inconfundible, convierte este interior en el reflejo de su persona, y hace sentir al cliente como

si estuviera viviendo en la cas de un extraño. Un cliente tiene que sentirse identificado con su casa para

que ésta se convierta en su hogar. El interiorista tendría que estudiar a su cliente y encontrar un camino

que satisfaga a ambos. Otro caso muy diferente seria los clientes que sólo quiren el diseño de autor para

reafirmar su categoría social.

Tampoco creo que un buen interiorista tenga que ir cambiando según las tendencias o modas que

vayan surgiendo. Para mi un buen diseño no pasa de moda si cumple correctamente sus funciones

y está en harmonía con su entorno.

 

Alba Calvet Soto

 

 

 

“Cuando alguien pregunta mi opinión, y realmente mi opinión es lo que interesa oír,

me siento invadida por una agridulce sensación. Opinar es mojarse.

Pero el que pregunta no puede exigir el color de mi respuesta.

 

diseñar

es la creación razonada y plasmada  

 

Meri Noguera

 

 

 

 

 

DISSENY de PRODUCTE

 

 

 

“El diseño es un fenómeno muy complejo que se define de una forma o de otra según el pensamiento

y la manera de actuar del diseñador. Bajo mi punto de vista el diseño no es más que una forma

de servicio social, … . El diseño no puede ser gratuito, siempre debe solucionar una necesidad.

… el diseño es una prestación social que debe estar al alcance de todos.

Además el diseño tiene la responsabilidad de crear el entorno objetual de la sociedad, es decir,

de formar el gusto de la sociedad. Puesto que debe crear todo aquello que el individuo recibe

del exterior, como anuncios, carteles, espacios interiores y exteriores y objetos en general.

Otras resposabilidades del diseñador es el cuidado del medio ambiente, debe tener en cuenta

los materiales que utiliza y las técnicas con que se manufacturan.

Estos materiales deben ser sostenibles y no contaminantes.”

 

Ruth Meca Fernández

 

 

 

“Dissenyar és una activitat que té com a finalitat millorar la qualitat de vida, … .(…)

…, el camí no és unidireccional però la finalitat si que és la mateixa. (…)

… dissenyar és el procés de creació de qualsevol producte … .

Per suposat és una disciplina fortament lligada al mercat i al consum però crec que el deure

del disseny és questionar i donar respostes creatives a una societat per tal de que aquesta

evolucioni … . … el dissenyar en cap cas és un valor afegit a un producte per otorgar-li unes qualitats

estètiques que fagin que les seves vendes siguin millors, i per tant es consideri un mecanisme del

mercat, sinó que és una actitud per crear un entorn propici als éssers humans per viure millor. (…)

No es tracte únicament d’aconseguir objectes funcionals sino que crec que està lligat a tota activitat

que aporti quelcom a la relació entre l’home(humà) i l’objecte d’ús, i tot el que questioni el tipus

de necessitats materials o valors simbòlics que té la societat. (…)

… dissenyar … seguit d’actituts que no es centren únicament en la resolució d’una problemàtica

funcionalitat, en el sentit … tradicional, fins i tot aquesta podria considerar-se una actitud … negativa

ja que perpetua relacions socials d’utilitat, ús i menera de viure. El dissenyar implica una voluntat de

millora constant no només estètica o funcional sinó voluntat perque els valors  de l’objecte treballin a favor,

apuntin o questionin els models d’adaptació a la societat a la que es destina el producte.

 

Toni Pallejà Aloy

 

 

 

“… el diseño es un sistema para poder resolver una serie de problemas (…) … teniendo en cuenta

toda una serie de aspectos como son la forma, el peso, la ergonomía, los materiales, durabilidad, … .

… el diseñador, se tiene que plantear cómo poder mejorar todos estos productos,

ya sea modificándolos o creándolos de nuevo, partiendo de un punto de vista totalmente nuevo.

Para mi, diseñar implica el plantearse toda una serie de preguntas cada vez que tenemos un objeto

entre nuestras manos, de cómo podemos mejorarlo … .

Hay mucha gente, por desgracia, que ve el diseño como una herramienta para dar una forma bonita

a los objetos y que lo único que consigue es encarecer el precio del producto. Es cierto que el diseño

encarece  las cosas pero hay que tener muy claro que … hacer un buen diseño es una cosa muy difícil

ya que la parte estética de éste es una parte muy pequeña en el diseño de una pieza.

Personalmente considero que la parte formal de un diseño es el último punto que se toca en el

proceso de creación y que siempre va determinado por la correcta solución de los problemas

que nos hemos planteado antes de empezar el diseño. (…) “

 

Oscar Mestre Lladó

 

 

“Un dissenyador … . És una personalitat amb característiques pròpies. (…)

Tots els objectes han estat creats a partir d’una necessitat, amb l’objectiu de facilitar la vida
de les persones. L’evolució comporta haver de transformar els objectes perque cada vegada

singuin més útils i beneficiosos o sigui per fer més fácil la vida. (…)

… un bon disseny ha de ser funcional …, ha de tenir una aportació innovadora o enginyosa

o maravellosa … . … els objectes també es converteixen en referències per poder valorar

les necessitats i les tendències. Crec que una simple aportació és bàsica,

no té cap sentit dissenyar un objecte que no aporta res.”

 

Lourdes Catà

 

 

“… dissenyar … és … duptar, investigar, voler anar sempre més enllà … .

… observar; simplement observar per trobar problemes i després donar-los sol.lució. (…)

El disseny implica, doncs: una observació, la detecció d’un problema i una sol.lució. (…)

el que no podem fer és solucionar un problema i provocar-ne dos. Hem de tenir present, …,

que la perfecció no existeix i que un procés de disseny no s’acaba mai, tot objecte sempre

es pot millorar.”

 

Jordi Baltasar Pellicer

 

 

“… en un món occidental, en el que les primeres necessitats bàsiques estàn cobertes,

em plantejo noves formes, materials i … aplicacions novedoses dels objectes que ens envolten

en el … quotidià, tant per la utilitat que ens puguin oferir, com per la seva bellesa estètica per

gaudir amb els nostres sentits. (…)

… finalment s’ha fusionat la meva ment amb l’execució d’allò que cercava.

De vegades hi ha una lluita entre el què hauria de fer quant a procediments i metodologia,

i l’esperit creatiu que va aflorant en el meu pensament. (…)

Quan aconsegueixo l’equilibri entre la creació i la metodologia,

em trobo que estic dissenyant dins dels cànons de l’escola que m’han format.”

 

Tania Mata Morali

 

 

“ … como diseñador mis principios son la observación, la creatividad, la sensibilidad y el ingenio.”

 

Jordi Pla Sabaté

 

 

“Penso que el món del disseny, que encara no té cent anys de perfil propi, tot just s’està definint

en aquests últims anys, … . Durant molt anys, el disseny ha volgut buscar l’estil definitiu, les formes

correctes, ha volgut ser la resposta definitiva –un clar exemple ho fou la Bauhaus-, i en certa mesura

s’ha dissenyat i encara es fa avui, amb uns paràmetres, sovint contradictoris entre ells,

però de búsqueda de la veritat i la “perfecció”. La búsqueda del dis-seny definitiu.

Crec que ara honestament es reconeix el fet que si es dissenya és per a unes empreses

que fabriquen per a uns consumidors. Que el disseny, que es nodreix de la empresa,

i per tant de la rentabilitat d’aquesta, cada cop més estudia les necessitats dels consumidors,

i com fer-s’ho per  a crear noves necessitats. Així, el disseny s’està desvinculant de l’art per

acostar-se a la industria.  - si no m’agrada no ho compro, i per tant, fes que m’agradi,

perque si no no ho compro desapareixes -.

… la resposta a com es dissenya, ve donada a com s’ha dissenyat fins avui, i fent un repàs,

ens adonem, com a grans trets les necessitats s’han mogut entre l’innovació i la forma,

i com les necessitats estètiques han estat cícliques. (…) Encetant el segle XX ens trobem

amb el Modernisme i les seves variants, formes sensuals, i de voluntat d’aprenentatge de la natura.

Més endavant, la idea de les Arts & Craft, d’un disseny més racional, començarà a prendre força,

desenvocant amb la segona Guerra Mundial, que suposarà la racionalització més estricta.

Acabada la primera Guerra Mundial, es crearà la Bauhaus. Funcionalisme i racionalitat.

Cap als anys 30-40, destaca el moble finlandès, búsqueda de l’ergonomia a través de formes

més orgàniques que permeten tècniques com el moldeig de la fusta laminada. Als EUA,

el llenguatge de l’aerodinàmisme, de la gota d’aigua. Cap als anys 50, quan el model de consum

americà comença a configurar-se com a model únic, destaquen Jacobsen, Charles Ray Eames,

o Eero Saarier, que es mouran entre la forma recta i l’orgànica. Els anys 60-80,

el llenguatge tecnològic, “High Tech”, dur i auster i provinent del Japó, prendrà força.

Finalment, als anys 90, … una sèrie d’autors han prioritzat en la seva obra el resorgiment de

formes orgàniques, voluptuoses i sensuals. Un llenguatge que desmitifica la concepció de la forma

supeditada estrictament a la seva funció. Que fa que la utilitat dels objectes sigui un complement més

i no l’únic. Exemples en són autors com Mendini, Maurer, Giovanni, Graves, …

i empreses com Thompson, Apple o Alessi.

Quan ens cansem d’això, ja buscarem quines formes s’adeqüen més a les nostres exigències.

Mentres, i com ha anat passant en tots aquests anys, només la genialitat d’alguns dissenys innovadors,

trencadors, i convertits en necessitats per  la gent, es permetran el luxe de fer avançar el món del

disseny.”

 

Jordi Blasi

 

 

“… per mi mateix dissenyar és tot un ritual, és un exercici d’observació i de posterior reflexió

del que és cridat a resoldre o millorar, … .

generar una resposta sobre els interrogants que em plantejo.

(…) … en el cas de producte, … s’ha d’observar l’objecte, el diàleg que estableix amb l’usuari,

la seva funció, l’adaptació i com desarrolla la tasca que ha de realitzar. En aquest procés s’em

creen uns interrogants els quals em guien cap a on he de millorar l’objecte o com ha de ser l’objecte

a dissenyar, però de vegades em generen un sentiment de rebuig i el que faig és capgirar la situació i

entendre-la des d’una altra perspectiva, intentant plantejar-me el disseny d’una manera totalment

diferent, és a dir, intentant desvincular-me de tots els cànons pre establerts de forma i sobretot,

de manera que és un replanteig de poder trobar noves formes pel que fa a la forma, funció,

ús i perfil de l’usuari. (…)

És molt important conèixer i no passar per alt els materials que s’utilitzaràn i

a quin procés constructiu estaràn sotmesos, … . “

 

Marc Castelló Pellejero

 

 

 

“Dissenyar és intentar millorar la qualitat  de vida de l’individu creant, adaptant i optimitzant

tot allò que l’envolta  segons les seves necessitats. (…) Cada objecte es pot contextualitzar

segons el seu espai, el seu ús, el seu significat o el significat que li vols donar per fer-lo “millor”.

Què vol dir millor? Ha de ser impossible donar una definició inalterable al pas del temps que

serveixi per definir el “millor”, allò perfecte. Cada objecte està ubicat en un espai i un temps

determinats, en un context, i allò que per a algú pot ser molt bo, a una altra persona

– dins d’un espai, temps i context diferents - pot semblar-li inútil.

… penso que s’ha d’intentar trobar les millors solucions centrant-se en l’espai, temps i context

determinats de l’objecte.

Quan dissenyes estàs utilitzant l’experiència … per crear alguna cosa. (…)

Els objectes, en certa manera, ens transmeten l’experiència de qui els ha fet,

i nosaltres els analitzem per fer-ne de “millors”.

Un detall que m’interessa i he aplicat en algun projecte és la modulabilitat. (…)

Els dissenyadors hem de reflexionar sobre el nostre paper dins la societat capitalista,

el consumisme, el creixement de la indústria i la contaminació i els desequilibris que provoca.”

 

Biel Montanés Palau

 

 

“El diseño, en mi opinión, … . (…)

… es pensar las cosas antes de hacerlas, hacerte unas preguntas para responderlas después

con más o menos gracia.”

 

Mercedes Maqués Marcet

 

 

 

“ … dissenyar és una acció de creació molt complexa en la que influeixen molts aspectes,

ja siguin del propi dissenyador, …, com … de la societat que ens envolta, tecnologies,

modes i tendències. ….el disseny ens pot ajudar a ser més feliços. El disseny és un procés

que sempre mira endavant, de cara al futur, … . … el dissenyador crec que és un ésser humà

que treballa pel bé de la nostra societat. … el dissenyador té en l’estética i el gust la seva principal
força, però els dissenys no són només a nivell estètic sino que darrere seu hi ha tot un llarg procés

de recerca sobre tecnologies, mediambient, mercat, etc. El dissenyador és alhora un gran venedor,
ajuda a vendre els productes de les empreses per les quals treballa, … . (…)

Ara estem en una societat de consum, i en aquesta el disseny hi juga un paper molt important,

això és degut a que el disseny marca una sèrie de modes i tendències, però també s’ha creat una

caducitat estètica de manera voluntaria que afavoreix tot aquest fenòmen de la societat de consum,

jo crec però que alguns dels millors dissenys són aquells que tenen una estètica que no caduca al llarg del temps
i que alhora són totalment pràctics i funcionals, … són dissenys allunyats de modes i corrents

estétiques.”

 

Nil Anfruns Xercavins

 

 

“Dissenyar és una activitat … . Si ens situem en mig d’una col.lectivitat i analitzem les relacions entre

les persones i la d’aquestes amb el medi més immediat, pot ser podem arribar a dir que en certa

manera estem fent una mena de sociologia. Si, per altra banda, prenem cada persona com un sistema

complex, el nostre rol és entendre i ser capaços de fer (crear) elements culturalment comprensibles i

entenedors, com si fessim una pseudo-antropologia.

Com en la política, existeix un procés teòric i pràctic de gestació projectual que preten partir

d’una realitat social (civilització?) per intervenir-hi en i per ella. Materialitzar conceptes amb un contingut

estètic lligat al pensament de l’época i aprofitar la tecnologia del moment, …;

sobrepassar el pur utilitarisme amb una disciplina que pren la sensibilitat crítica de les arts

i el realisme de les ciències; un compromís.”

 

Elisabet Cano

 

 

“Jo entenc el disseny, com un procés més creatiu, més romàntic, més lligat amb el món de l’art … .

També entenc que un bon producte necessita al darrera un plantejament estratègic i planificat,

on han de cooperar, a part del dissenyador, un equip format per ingeniers, economistes, responsables

de marketing i direcció d’empreses, il.lustradors, grafistes, etc. Sempre depenent del producte a crear.

Però no aglutinar-ho tot en una mateixa persona, crec que és més un treball en equip.

Entenc un disseny enfocat a una estrategia de ventes on el producte es dirigeix a una venta massiva,

en molts casos, un abaratiment de costos, eliminació de la part creativa … aquí és on té més

importància la feina del dissenyador ja que ha de ser capaç, amb tots aquests problemes,

de crear un producte que agradi i es vengui, el problema és que sovint, el dissenyador,

ofuscat per problemes que ell no hauria de solucionar, oblidi la part creativa de l’encàrreg i

es limiti a seguir el briefing del client sense anar més enllà.

En el disseny actualment trobem moltes contradiccions, … .

… jo defenso la creativitat en el disseny, defenso la sinceritat, i m’agrada l’objecte divertit i fresc,

defenso un matrimoni amb la figura de l’ingenier per aportar-li la seva carència artística, en resum,

defenso un disseny més artístic cohabitant amb un altre més tècnic.”

 

Nacho García Benavente

 

 

 

El disseny és un dels fets socialitzadors més importants del segle XX,

i ho serà més si cap en el XXI. (…) Des de Thonet i les seves cadires,

la gent va començar a tenir peces de qualitat, duraderes i barates a casa seva.

Des de Ikea, malgrat les connotacions que té en el nostre sector professional,

ha permés que la gent jove i de pocs recursos econòmics es pugui permetre el fet de muntar-se

un pis amb un mobiliari que es surti dels convencionalismes de fa 15 o 20 anys,

on tothom havia de comprar els mobles a les mateixes botigues,

sino volia gastar-se una fortuna en adquirir els desgraciadament anomenats “Mobles de Disseny”.

Per a mi el disseny no hauria de ser elitista, i hauria de sortir del pou en el que l’ha inmers la gent snob.

(…)

El disseny ha de solucionar els problemes, o com a minim ajudar a que es solucionin

en el àmbit industrial, no crear encara més estratificacions socials.

Realment, i fugint de ser exageradament socialista, crec que el disseny,

i nosaltres com a joves dissenyadors hauríem d’apropar l’estètica i la funcionalitat dels objectes a tothom,

intentar dissenyar objectes que la gran massa social pogués comprar.”

 

Pablo Blasco

 

 

“… pienso que se está abusando del término ‘diseño’. Lo utilizamos nosotros para referirnos

a nuestros proyectos, así como también lo usan en muchos entornos laborales: los informáticos

tienen todo el derecho a decir que diseñan sistemas, así como la polícia diseña operaciones,

los empresarios diseñan estrategias, etc., pero nadie les va a considerar diseñadores … .

En Italia ‘diseño’ significa simplement dibujo; la palabra que emplean ellos para hablar de lo que

en castellano se entiende por ‘diseño’ es … ‘designio’.

¿Qué es el designio? Es cumplir una función concreta y predeterminada mediante un objeto,

ilustración o espacio creado con el objetivo de cumplir esa misma función.

Por ello el diseño es crear con un objetivo claro, para solucionar un problema concreto. “

 

Jordi Caparrós

 

 

“… diseñar …, intentar conseguir crear un objeto bello y que a la vez sea práctico y funcional.”

 

Enric Bascompte Clarasó

 

 

“… <<sóc dissenyador>>. S’ha de reconèixer que aquesta frase provoca reaccions ben diverses

i divideix l’opinió pública entorn el tema de ser dissenyador. S’ha caigut en el tòpic de veure

els dissenyadors com personatges estrafolaris, que creen objectes inútils i es creuen impulsors

i portadors d’una suposada “modernitat”.

(…) Opino que el fet de dissenyar ha d’implicar un compromís per part del dissenyador.

En aquest punt “l’ètica” juga (o haura de jugar) un paper imprescindible.

Crec que el dissenyador no pot oblidar mai que el seu projecte haurà de conviure

amb persones i que adquirirà una dimensió social”.

(…) Opino que <Dissenyar> implica marcar-se petites fites dins la societat.

La feina d’un dissenyador hauria de ser un petit esforç per avançar cap a un entorn

on sigui més fàcil viure, … un dissenyador hauria de contribuir a construir una societat

on es pugui viure, … on es pugui <viure millor>.”

 

Mar Gili Martínez

 

 

“Ante la pregunta “qué es diseño” es inevitable remitirnos a la concepción de Zimmerman

sobre esta cuestión. Entendiendo así el diseño como una cualidad y virtud que justifica la existencia

de dicho objeto, espacio o imagen. (…)

 

Bajo mi punto de vista el diseño es más que una virtud que un objeto, espacio o imagen

debe cumplir par ser consecuente con su designio y por consiguiente con su uso, evitando

ser travestido. La auténtica función del diseño es la de crear modos y formas de relacionarnos

con el entorno que nos  rodea. (…) Para poner un ejemplo citaré una asa o mango común que

sujete cualquier objeto en el que el diseño no está en la forma del propio mango o asa sino en

la actitud que tomará dicho usuario ante el problema de coger dicho producto. (…)

El diseño esta en el concepto y el producto final … es la aplicación y realización de dicho concepto,

la forma de llevar a cabo y formalizar esta actitud o forma de relacionarnos.

 

Tanto el concepto como la realización de éste (proyección, formalización constructiva…)

debe obedecer a criterios racionales. (…) El factor azar, la negación de la función o cualquier aspecto

crítico que nos plantee nuevas preguntas, en la medida que sea necesario, enriquecen y dotan de otras

características imprescindibles para que el diseño sea adecuado. Negar estos aspectos aparentemente tan

irracionales es caer en la mayor de las irracionalidades … y sólo conseguir una racionalidad superficial,

aparente.

 

Por otro lado, no podemos olvidar que el diseño está al servicio de su usuario,

… ésta es su auténtica función, … .

El error es que sólo obedezca a aspectos subjetivos del creador no que también los incluya

cosa que es inevitable y por tanto totalmente legítima.

 

Mientras el ser humano tenga necesidades humanas que cubrir se deberán incluir aspectos propios

de éste para que el diseño sea realmente racional y no sólo aparentemente racional.

 

Roger Siñol Herranz

 

 

“El disseny és una parcel.la de la cultura …, tant pel que fa a les tècniques de realització i mètodes

que utilitza en les processos …; com pel que fa a les significacions que introdueix en les formes

dissenyades.

El disseny inclou, doncs, aspectes instrumentals que cal mesurar per la seva efectivitat en la consecució

de les finalitats proposades. El disseny inclou, també, aspectes comunicatius que es mesuren a partir

del grau d’adequació a les necessitats d’interacció humana existents.

El disseny és una parcel.la de la cultura on hi trobem reflectida les contradiccions,

els assoliments, … : les misèries i les grandeses de la nostra època.

Partint del concepte que el disseny és la representació o projecció formal d’una idea, l’individu i

la societat en general hauria de reflexionar i, per consegüent, plantejar una producció formal de

les coses més humana. (…)”

 

Marc Sala

 

 

“Dissenyar implica observació, reflexió i avaluació. Dissenyar és plantejar-te les coses del teu entorn,

buscar problemes i oferir solucions, cercar preguntes i trobar possibles respostes.

Dissenyar implica tenir una visió global de les coses per trobar solucions concretes.

Implica ser coherent i racional amb l’entorn social, cultural i geogràfic. Però quan ens referim a racional

no només fem referència a la funcionalitat, sinó també tenint en compte la part emocional de l’ésser humà,

indestriable una de l’altre.

Subestimar aquesta part més “irracional” seria deshumanitzar el disseny.

Dissenyar implica ser crític amb l’entorn, també amb aquelles idees que ens donen per preestablertes,

potser … les més susceptibles de ser posades en dubte, ja que es donen per bones sense sofrir noves

revisions.

Posar en dubte et permet ser crític i anar més enllà de les coses, no quedar-te només amb allò que

t’han ensenyat i inculcat, sinó anar més endavant i amb un bon coneixement  poder tirar endavant.

Permet obrir nous interrogants i nous camins.

A l’hora de dissenyar no podem pensar només en allò concret sinó que hem d’obrir més el radi d’acció

i contextualitzar allò en el seu entorn, i més ara en el procés de mundialització que estem patint. (…)

… també hem de tenir present la idea de temporalitat. No podem dissenyar una cosa pensant només

en el present, sinó que  hem de fer altres preguntes com; que passarà amb això? On anirà a parar?

Així el tema social, ecològic és més que mai imprescindible tenir-lo present per poder sostenir

tot aquest entramat.

 

Violeta Crespo Albin

 

 

“ Dissenyar em sona a crear. Sense crosses. Sense aditius. Sense colorants.

  Dissenyar implica llibertat: - formal

- psicològica

- d’ús

- de procediment

- de metodologia

  Dissenyar m’implica.

 

  Dissenyar té una finalitat.                                                                                   (r)

  Dissenyar en té dues                                                                                         (s)

  Dissenyar és un joc de nens grans.

 

  Dissenyat és millor.

  Bén dissenyat és òptim.

 

  El disseny no fa el dissenyador.

  Viceversa.

  El disseny el trobes quan estàs buit, receptiu.

 

  La plaga del disseny(ador) és la frivolitat de la tedència.

  El disseny és una eina que permet al jove de canviar el món i a l’adult, de millorar-lo.

 

  La natura és la millor dissenyadora.

 

  Disseny és cultura.

  Cultura per tothom !!!

  Si us plau, digueu-me que la cultura no es consumeix…

  Si el disseny és per l’ “èlit”, jo em faig pagès.

  Si el disseny no és popular, la humanitat perd.

 

  Dis  seny. “

 

Marc Ayala

 

 

“Ja des de molt enrere en el temps, l’home ha hagut de fabricar eines per interaccionar amb l’entorn

i fer-lo més seu, més habitable. Aquesta capacitat, la de pensar i fabricar eines, és un dels trets

diferenciadors entre l’home i la resta d’animals. Des d’encendre foc, fins a aixoplugar-nos,

tenim necessitats que cubrim amb eines cada cop més sofisticades i eficients.

 

El canvi que provocà la revolució industrial fou determinant en la manera de dissenyar.

El pas d’obres úniques a peces seriades i el naixement del disseny industrial, tal com el coneixem avui,

als anys 30, canviaren el concepte de projectar, però no varià el procés intel.lectual necessari per a

dissenyar, comú a tot procés creatiu.

 

El primer pas per a dissenyar és l’anàlisi. Tant si és un redisseny com si es tracta d’un objecte nou,

haurem de determinar, o bé els punts conflictius de les peces anteriors, o bé la problemàtica que

volem abordar, i solucionar … .

 

Però la nostra feina no acabarà quan haguem aconseguit un objecte que faci la seva funció de manera

òptima. Un bon disseny haurà d’aunar la funcionalitat amb la qualitat estètica, i fer-ho de manera lògica,
armonitzant les formes i evitant el gratuït, però dotant de
personalitat a la peça.”

 

Edgar Mestre

 

 

 

 

 

 


·  nbf notes

Bcn 10.2001  reflexions fetes a partir dels escrits fets pels estudiants sobre el dissenyar.

 

¿?   qüestions obertes  

 

                                    HISTORIA

DISSENY                                   NECESSITATS (+ desitjos)

                                    CULTURA             

                                                 

                                    SOCIETAT

                                               

  ECONOMIA

 

 


EMPRESES

mercat: llei oferta-demanda/producció-consum

client-usuari

 

 

¿? Funció, rol o paper del dissenyador en la societat?

 

            . relació: DISSENYADOR__SOCIETAT:

                        ¿? de què parlem quan diem que el disseny “millora la qualitat de vida”?

                        i que en aquest sentit, el disseny és un servei social, vinculat amb paraules com:

                        “el progresar”, “el millorar”, “el fer feliç”, …, “el mirar cap el futur”, …

                        ¿? què vol dir, AVUI, “millorar”? progressar en què?

                        ¿? què és “millorar la qualitat de vida”?

 

            . relació: DISSENYADOR__MERCAT:

                        ¿? quins són els “imperatius” económics actuals,

… i quins són els imperatius per a una supervivència sostenible, pacífica i digna?

Si “vendre” = $ à supervivència / “no vendre” = no $ à no supervivència?

            è $ = supervivència / no $ = no superviència

¿? què diu la llei de l’oferta i la demanda?

Es admirable veure com alguns petits empresaris-comerciants,

han produït la seva propia màxima: “on hi ha comerç, hi ha vida”[1].

El comerç és el fluxe i intercanvi de capital i mercaderies (objectes de consum),

és part de la dinàmica de quasevol societat, i és comunicació i intercanvi de bens,

en funció de les necessitats que cadascú tingui o desitji tindre.

No hi ha comerç sense producció. La producció “generalment” està en mans

de les empreses: petites, mitjanes, grans, nacionals o multinacionals.

La industria. Dins la producció, sobretot desdel s. XIX, hi trobem també “la innovació”,

“recerca”… . La producció no sols és d’objectes, sino també de idees … .

De fet per moltes empreses multinacionals investigar és = a patentar coneixements

per a curt, mitjà o llarg plaç, guanyar més diners. En aquesta direcció, la finalitat del

coneixement és merament material, oblidant o ignorant la vessant “espiritual” que té

en si “el conèixer”.

La llei de l’oferta i la demanda està relaciona amb les empreses com a productores

d’objectes de consum, amb els comerciants com a intermediaris entre el producte i

el consumidor (usuari), cada un dels  individus de la societat (demanda).

El naixement i creixement de les empreses, ha anat paral.lel al neixement

i creixement de la publicitat, el marketing, … i en ells  la importància del disseny

ha anat prenent cada cop més força, tot i que encara no es coneix la direcció.

Especialment la publicitat com a fenòmen comunicatiu de les empreses,

ha utilitzat la creativitat per a incentivar a consumir, sutgestionar al consum.

En aquest sentit, un anàlisis  dels estereotips publicitaris, permet veure els

valors predominants, els clixés, les estratègies que massiva i persistenment,

desde com a mínim 5 décades, han anat conformant, molt sovint de forma

inconscient, subversivament, el nostre imaginari col.lectiu.

Des de principis del segle XX, la majoria dels continguts publicitaris estàn

referits a la llibertat, la felicitat, el ben-estar, la bellesa, el progrès, …;

la seva finalitat és promoure el desig, el desig de consumir coses materials,

desig de ser a travers d’allò que consumim (identitat S-O). La publicitat ha

tingut i té un paper clau en la regulació de l’oferta i la demanda,

ja que promou i estimula als individus el desig, i per tant,

la demada d’allò que hom oferta. La publicitat no és parcial,

la llei está determinada pels imperatius-estereotips publicitaris,

els quals modulen i determinen la capacitat crítica de l’individu alhora

de comprar, obtindre, allò que necessita i desitja.

 La publicitat et repeteix una i una altra vegada: “comprar, consumir és bó,

… et fa feliç, … lliure, … ”, els objectes així entesos, tenen una doble funció:

            “t’ha d’agradar” i els has de desitjar per comprar:

“desitja’m  = compra’m”

¿? … quin rol té el dissenyador davant els estereortips establerts?

(pensem que quansi bé tots tenen ja un segle, i que la nostra societat en aquest segle,

… ha canviat molt, … han aparegut altres imperatius com els ecològics, els étics, … )

¿? Quin marge deixem per a que siguin els propis individus, els que “conscients”

del que necessiten, desitjen, volen, … triin “lliurement” en el mercat.

La llibertat d’expressió, comença en la llibertat de consumir,

¿? Com a consumidora, … no estic obligada a comprar res que no em vingui de gust,

necessiti i consideri fruit d’excessiva especulació, explotació i contaminació

mediambiental.

L’actual crisi mondial, ens porta a esdevir conscients del què i com consumim.

Cadascú aporta lo seu. El  mercat depen de tots.

 

            . relació: DISSENYADOR-USUARI:

                        ¿? …                

¿? Objectes “de disseny” i gadgets decoratius.

¿? …

 

            . relació: DISSENYADOR__CLIENT o EMPRESA:

Part de la funció del disseny és solucionar probles de comunicació entre la empresa

i els consumidors.

                        El dissenyador fa de pont (dialoga) entre el client(empresari) i el consumidor, …

                        ¿? De qui és intermediari, del client?del consumidor?de ambdós?

… de quina manera?

                        ¿? Qué necessita el consumidor? Què vol el empresari?

                        ¿? Què és un encàrrec? i què t’encarrega el client?

La sensibilitat del client i del dissenyador, sovint és diferent. Això dóna lloc molts

cops, al fet de que el dissenyador tracti o hagi de “convencer” al client del què ha fet.

¿? Es necessari el “convencer” al client per ser un bon dissenyador?

¿? Com raones, argumentes, amb què et bases per dir que lo que propeses és millor,

més eficaç i té més sentit que lo que ell arriba a proposar?

¿? Com justifiques que “el seu, no és el bon camí a seguir” ?

D’altra banda, sembla ser que les limitacions pressupostaries que posa el client,

per molts dissenyadors suposa una limitació en la creativitat possible del projecte

a realitzar.

¿? Calen sempre molts diners per a realitzar coses “genials”?

¿? Es que si no hi ha millios darrera un projecte, un no pot “ser creatiu”?,

màximament creatiu, és a dir “lliure” exercint la teva activitat?

¿? Què ens limita la creativitat?

Quan es critica a l’empresari de que no pren riscos,

¿? … estem parlant d’una manca de confiança en allò que el dissenyador proposa?

O de la por o intuició de l’empresari per veure més idees i despeses de les necessàries?

O … 

[Aquesta qüestió obra el tema: CREATIVITAT-LLIBERTAT-DINERS]

¿?  Llibertat i limitacions en la creativitat.

 

                                   

             ¿? El disseny i la transversalitat de coneixements

            . Relació: ART__DISSENY:

… caldria primer distinguir entre inquietuts, desitjos, pors, i necessitats,

per a definir tant la funció del disseny com la funció de l’art en la societat.

L’art com a expressió més lliure i subjectiva de la realitat, és un fet social,

un fenòmen que parla tant dels individus com de l’entorn en el que subsisteixen.

L’art com a residu, conseqüència “il.logica” de la societat, és el mirall obert vers

lo desconegut, lo no establert, la diferència, l’alteritat, i l’autoconeixement.

L’art és un fet comunicatiu en el moment que es dóna l’intersubjectivitat.

L’art és allò que ha arribat a ser” Adorno.

L’art és 1 acte instintiu de <supervivència “espiritual”>.

 

            . Relació: INGENIERIA__DISSENY

           

. Relació: ART__DISSENY__CIÈNCIA

 

            . coneixements que implica la pràctica del disseny:

            ciències experimentals i tecnologies: física, ingenieria, arquitectura,…

ciències socials i humanístiques: sociologia, antropologia, filosofia, ética, política, …

            ciències empresarials: economia, empresarials, ecologia, …

            ciències de la salut: psicologia, ergonomía, …

            arts visuals, multimedia, …

 

 

Bcn 19-20.2.002  hom pot considerar “ciència” al Disseny?

 

El Disseny, és una disciplina teórico-pràctica, no sistematitzada, habitualment no considerada “ciencia”,

tot i que al llarg del segle XX, s’ha arrelat (adaptat, estabilitzat, implantat) perfectament en la societat,

essent un dels motors claus en el desenvolupament de la CULTURA.

 

El Disseny “surfeja” dins un horitzó de coneixements i sabers dispersos,

viu en un caos de referents, influències, tradicions, … ;

agafant el que li convé de cada “ciència establerta”.

 

El Disseny és una disciplina “indisciplinada”,

quelcom alhora, objetiu i subjectiu, determinat i indeterminat, rigit i flexible, concret i abstracte,

… fet de teories, tendències, experiències i necessitats quotidianes.

 

S’ha de dominar la técnica i la poética,

S’ha de fusionar la forma i la funció,

… considerant:  l’entorn, el client, l’usuari, el pressupost, etc. …

 

El Disseny és una “multiplicitat” que inclou el <què>

                                                            el <a qui>

el <per a què>

el <com>

 

… no és fàcil abordar la qüestió del coneixement en Disseny.

 

El Disseny és un “teixit” dinàmic ple de nusos i forats.

 

 

De què es nodreix el Disseny?

Quin tipus de coneixement es desprén del Disseny?

El Disseny sosté una estreta relació amb amb l’Art, l’Arquitectura, l’Ingenieria, les Ciències

de la Comunicació, i la Tecnologia, tot i que cada cop més es vincula també amb la Psicología,

l’Antropologia, la Sociología, la Història, l’Ecologia, l’Ética, l’Economia, … l’Educació.

 

Una disciplina que sembla ser, es relaciona amb pràcticament “tot”,

i que, no obstant, ocupa un <no lloc> dins el sistema de coneixements de la societat actual.

- Què sap un dissenyador?

- Com veu i està en el món un dissenyador?

Un coneixement pràctic i útil,

per a resoldre problemes de la realitat diaria,

per a fer menys complexe i més agradable el viure.

 

Quelcom útil, que encara ha de trobar i autoreconèixer el seu sentit.

Quelcom a valorar en un present i futur inmediat.

 

 



[1] Aquesta frase, és pot llegir al entrar en molts dels petits comerços del carrer Sant Pere més Baix. És una frase emblemàtica per a moltes families d’aquesta zona comercial “no turística”  de Barcelona. Es fa difícil imaginar trobar –se quelcom semblan en centres comercials com el Maremagnum o l”illa Diaogonal, … .