I Ching:
"Sólo mediante una concentrada fuerza moral es posible unificar al mundo."
"El noble renueva sus armas para afrontar lo imprevisto."
45 La reunión

" ... es necesario permanecer firme y
no permitir que nada nos confunda y nos induzca a error."
"Las aguas confluyen por sí solas, porque las mismas leyes rigen el agua en todas sus partes.
Así también, la sociedad humana ha de mantenerse unida gracias a una comunidad de intereses
por la cual uno puede sentirse miembro de un todo. El poder central de un organismo social
debe procurar que cada miembro encuentre su real interés en la solidaridad."
8 La solidaridad

2on mes de l'any,
ha passat ràpit, la campanya mediambiental de la Platja Llarga
ha agafat protagonisme i omplert bona part dels dies.
La batalla amb la inercia interior, al bici (tabac, maria,...),
els moments de desbarrament, de sorgiment del cos-dolor,
si, segueixen, però sembla que en observar-los no siguin tan arrebatadors.
Segueix essent dificil el sonriure, la alegria del cor.
Encara estic en coma, malgrat que lo dur ja haigi passat.
El cor es cura i alhora es curteix.

I Ching:
<<Lo firme penetra y crece. (...) Sereno y entregado, lo firme ocupa el centro
y encuentra correspondencia: "logro grande en virtud de la corrección".>>
19 El acercamiento

<<Dulce restricción trae ventura. (...)
Retener firmemente, el lago que mantiene junta el agua.
No ejercer con persistencia una restricción amarga.
Establecer con toda claridad las discriminaciones que constituyen la columna
vertebral de la moralidad. Libre fijación de límites. Huésped libre.>>
60 La restricción

3r mes, l'acció, el moviment, el dirigir-se a, l'anar vers, ...
Encabalcaments, superposicions, transparències, ...
El destí es va fent de soroll i silenci,
voluntat i desig i necessitat.
Quelcom comença ...

abril; diversitat, diversos fronts oberts,
el Parral, Platja Llarga, Terres del Gaià, Manresa, Zalamea,
crisis familiar + reconciliació amb el que hi ha ... .
No sé si tinc prouta consciència del què passe, el temps passe intens i colorit.

 

Brevage energètic:
. avena silvestre: 1 cullera gran
. cardo mariano: 1 cullera petita
. ortiga: "
. salvado de blat: "
. sèsam: "

Bullir 15' en 1 l. d'aigüa

 

Com la fi d'un dia,
com la fi d'una estació,
temps de transició,
l'enrenou previ a l'aixecar vol.
Encara crisis, brots de follia, ansia.
Encara cansanci, profund cansanci,
d'un estar impacient en el lloc,
d'un estar en el lloc que no pertoca ja.
Cerco un lloc, necessito un lloc,
un lloc on arrelar i desplegar el meu veritable i darrer destí.

FOC DE SANT JOAN:
. Vull deixar, disoldre: la IMPACIÈNCIA, la GULA, l'AGRESSIVITAT.
. Vull que entri en la meva vida l'AMOR VERDADER, INICIAR Q, fluir amb lo que hi ha.
. Per als altres vull:
_ que el meu pare s'acopli al temps de la meva mare.
_ que deixi d'haber conflicte entre pare i filla, generació vell i jove, materialisme i espiritualisme.
_ Que cada cop es realitzin + éssers humans a la Terra.

 

Unión y disolución, intensidad y cansancio,
todo lo que no debe continuar, cae.
Reducir la dispersión, no recrear la mente en la banalidad del ego.
Cada mes, cada día, cada momento es un acercamiento ... .

18.7.007
airport Bombai
Sense paraules.
En aquest lloc, estic, esperant la meva hora.
Cansanci de no dormir, d'estar fora de mi,
d'estar així, esperant, passant el temps.
L'arriba a Bombai ha estat dura, com la ciutat.

Rajkot, 1a nit
Arribo finalment a un llit, per sort és dur!

Girnar 20.7.007
La por ens fa perdre presència, és signe d'aferraments i d'ignorància.
Acabar amb la tendència negativa,
pensaments i emocions que generen bloquejos, densitat, foscor.

Com transformar aquests estats en estats emancipats, alliberats,
lliures gràcies a la plena consciència.

Girnar 22.7.007
Un dia s'eternitza, ja sols depen de mi estar o no pendent de l'hora.
Ganes d'imagina'm com seria una comunitat espiritual lliure, sense cap lastre.
No em puc imaginar cap altra vida, doncs aquesta les conté totes.
Que l'univers ens dongui força per iniciar Q,
i que en poc temps apareguin la resta de germans per desenvolupar
aquest projecte de vida íntegra (sostenible).

No s'atura el cap, en pensar amb tot el que hi ha.
No s'atura la ment, mentres bufi el vent.
Veure el que hi ha - comprendre el que és.

<<OM TAT SAT JAYA GURU DATTA>>

Girnar 23.7.007
Establerta una rutina, en funció del lloc i de la llum.
No tinc gaires més excuses,
l'únic espectacle de que disposo és el de la meva pròpia ment,
l'espectacle de la veu (diàleg) interior.
Hi han sentiments que encara no són compresos i retornen amb dolor.
Restaurar el meu cor.
Unir cos-ment-esperit.

Girnar 24.7.007
A 7 dies del meu aniversari, deixo el 3 i entro en el 4,
4 dècades existint en aquesta forma, amb aquest nom.
Qui sòc, encara no ho sé del tot, les teories i idees no conten,
sols l'experiència o coneixement directe, evident,
expressat en la mateixa presència.

Somnâth 15.8.007
15 d'agost, dia de la Independència India, Sta Maria, Mare de totes les verges.

L'ànima s'entrega al viatge como la flor a l'abella.
Contemplant de nou la mar,
el cel ha deixat lluir els raigs de Sol,
guru Sol
guru raigs de Sol
guru llum.

Dwarka 18.8.007
Una vaca boja m'ha embestit.
No m'he fet mal perque algun deu o el destí no ha volgut.

Estic, però no estic.
Arrastro la confusió o pot ser millor nombrar-ho "manca de pau interior".
Recorro els carrers un i un altre cop, bagabundejo buscant quelcom,
quelcom que em fa donar tombs i més tombs pels carrers.
Finalment m'assec i escrit: <<Estic aqui>>

La ment sempre cerca quelcom per distreure's, per sortir cap en fora.
Tota l'activitat del món es producte de l'exteriorització de la ment,
de la força centrífuga que ocasiona el món, la matèria, l'univers, ... .
Som aixó, si, però també silenci, vuit, res.
La India ... m'està ensenyant,
em fa veure com i quan absurda arriba a ser la gent quan no reconeix el seu origen.
El fet d'estar lluny de la meva habitual quotidianeïtat,
d'estar en un país on la vida industrial-moderna-capitalista s'està poc a poc imposant,
on la gent creu i s'entrega a les forces divines, on la religió encara té el poder d'orientar
o conduir la ment, ... .

Està aqui o a TGN o a on sigui, sapiguent trobar i equilibrar els moments d'intimitat
amb un mateix i amb els altres ... .

Escric per no escoltar la berborrea de la ment.
Escric com qui truca a un amic per parlar.
L'espai en blanc s'omple de linees,
com les onades de la mar, com els núvols que fugissers passen pel cel.
Tot és passatger, tot el que veiem és transitori.
Tinc ganes de començar Q, de viure en Q.

Dwarka 19.8.007
Avui he tocat la mar, tota una bendició!
Oceà indic, mar aràbica.
Caminar per la sorra, mullar els peus, ...;
aqui la gent es banya vestida,
sembla que la mar els hi sigui quelcom desconegut, misteriós, poc familiar.
Poc a poc estic trobant-me en aquesta ciutat, té algo peculiar,
turisme religiós i algo més, els petits templets
alguns d'ells són verdaders racons perduts en el temps.

La ment segueix fent la seva,
fins que no reconeixi/retrobi la seva essència seguirà fent la seva! . . .
Quan deixi de perseguir el temps serà l'hora de marxar; quina estupidesa!

<<In Girnar i'm listen the jungle,
in Dwarka i'm listen the city.
Trying listen the Self,
i listen only the mind.
Calm and Serene the throe, owerflowed fire of mind,
is the sadhana that i made all these time here in India.>>
From Neus to Nani

Dwarka 21.8.007
Qué són els "deus",
la multiplicitat refereix a l'U així com l'U s'explica en la multiplicitat.
Aspectes, estats, característiques, atributs, ...
cadascu té la seva història o múltiples històries que expliquen, narren la seva raó de ser.
"Déu" allò per naturalesa inexpressable, incomunicable, innombrable, incomprensible,
es diu de moltes maneres, tantes com es vulguin.
Els Deus, les deitats són forces, formes, noms que pren déu en la seva manifestació o aparent visibilitat.

Cada cop em sento millor en aquesta petita ciutat. Vaig coneixent els llocs, on comprar el què,
vaig diferenciant qué, com, quan, . . . .

Dwarka 24.8.007
Entregada al lloc, al fet d'estar aqui i no allà o allí.
Com més temps passa, la mirada també canvia.
M'en adono que no sols hi ha massa turística-religiosa a Dwarka
sino que l'hàbit d'entrar al temple és quelcom comú i corrent per la gent "religiosa".
Contemplant el riu de gent que entra en el temple, els gestos i expressions que fan,
la devoció amb la que s'entreguen als icones . . . em pregunto si aixó els hi serveix
per mantenir el dharma, la moral-ètica, dia a dia o si radera del gest-ritual,
un segueix sent feble davant la tentació de, per exemple, l'egoisme, etc... .
L'enfermetat del diner i la devoció religiosa poden anar juntes tot contradint-se,
o una cosa exclou l'altra???
On és el límit entre autenticitat i esquizofrenia?

Dwarka 28.08.007
1 litro gasolina 50 Rp.
1 TV pot costar entre 5000 i 8000 Rp.
1 mòvil entre 2000 i 5000 Rp.
1 salari bó són 5000 Rp. (per un cuiner en un ashram)
. . .

Val que la pobresa és 1 de les causes de que no restaurin el que tenen (casa, waters, cuina, etc....),
però el fet de que tinguin unes preferències o altres també és causa de l'aspecte tan pobre i mísere,
quan no brut i ple de mugre dels espais a l'India.
A part del cos i dels temples, sembla que la resta no importa i si importa tindre mòvil, tindre tv, tindre ... .
Pot ser la India no sigui tant espiritual, potser el capitalisme i la forma de vida occidental estigui arribant
ja a penetrar les estructures psicològiques i socials, ... .
Per a què serveix tindre una de les llengües més riques del món si la gent ja no ja sap el què vol dir ...
(referent al sànscrit).
Kaliyuga, pot ser el concepte o l'excusa per explicar la deixadesa o involució (?) d'una cultura.
Si estem en temps de Kali, que kali destrueixi els dimonis que ens enreden en l'ignorància i
no s'acomodi en la banalitat de tota paraula no compresa ni viscuda (realment) amb profunditat.
No hi ha raó (excusa) per a volguer ser "moderns" a costa de perdre les arrels i el sentit del que som.
Finalment la "modernitat" sols ha portat, a la llarga, la brutal banalització i decadència dels valors,
i una vida sotmesa a les màquines i la seva estúpida mecànica.
RUCS és la paraula més apropiada per aquesta época de protohumans.
"ESTÚPIT" és la paraula més apropiada per definiir un protohumà.

Dwarka 29.08.007 Roda, el temps roda
Els camins il.luminats sota la pluja estacional,
El soroll invaeix l'orella, que ja no escolta el soroll.
Un continu trànsit, moviment, accelerat per les màquines deslliçants amb petroli.
Què fos d'aquest lloc, sense automòvils ni electricitat?

Com s'atura la bojeria capitalista.
India també és ja contagiada,
creguent que així entra en la roda del "progrés",
sols fa que endinçar-se en la roda de ... la mort? l'evolució? del materialisme.
La publicitat correspon a alló desitjat, allò en principi bo, propici, "modern", afortunat.
Les publicitats anuncien la perdua de l'autenticitat:
les empreses, les marques comencen a extendre's (Nokia en mòvils, Tata en conexió a internet, ...);
els banc anuncien les facilitats per utilitzar una tarjeta de crèdit, la "bondat" de l'endeutar-se,
... però tot gira sempre a l'entorn del diner.

El diner ... ufff!
Quan sortirem o s'acabarà l'época del diner?
(a nivell civilitzatori) En què ens ajuda realment el diner?
Quin pas és aquest, que té per condició la mediació d'aquesta eina?

Tot en la seva justa mesura és bo (favorable), i en la desmesura dolent (desfavorable).

Qui o què mesura el poder del diner?

Mesurar, posar límits, ...

Si Bacon aixequés el cap, ... qué pensaria ara de la Natura?
Ni tant sols és la prostituta, és simplement la serventa,
a tal punt que no és respectada ni compresa en lo que és.

Quan la Natura, la Terra digui prou, prou de sumisió als barbars protohumans,
prou de paciència front les bestieses nuclears d'aquests estúpits i desgraciats sers:
<<Prou d'aquest món RUC>>.
Quan s'aixequi, tots aquests fantàstics aparells i formes de vida seràn ridícules,
doncs la força de la natura no l'atura cap ser inconscient-primitiu.

No em sortit del Paleolític.
Estem en la prehistoria de la HUMANITAT.
Que advingui aviat una nova era: l'era humana.


Dwarka 30.08.007
Esperant a que em vingui la regla.
Aquesta espera encara no l'havia viscut mai.
Estic aqui, però ja començo a marxar.
Avui totes les rutines construides s'han trencat.
No paro d'imagina'm coses: dissenys, situacions, ... quasi bé tot relacionat amb Q.
La necessitat de tindre un lloc, de plantar una base, d'arrelar i extendre'm
no para de mostrar-se com una força, una energia, la qual ara per ara sols es manifesta en la imaginació.

Dwarka 31.08.007
Renunciar al món, ...
iluminar-se, ...
Passar de la gana quan tinguis gana,
passar de la sed quan tinguis sed,
passar de la líbido quan tinguis desig sexual,
passar, no dependre, ser indiferent a . . . ;
però puc passar de cagar i fer pipi? de dormir? de ...?

Com acconsegueix un no aferrar-se a lo que et limita si el que et limita t'aferra?

Un sorollós més d'agost, dintre i fora soroll, res més que soroll ...
Descobrint un estat intermig, que copça com la ment va cap afora, com el món tira i l'embolica;
alhora que un sentiment d'absurditat o de total contingència (innecessarietat) contempla aquest fet.

Lluita entre l'afora i l'adins, lluita o desarmonia o simplement confusió;
en el límit, sempre en el límit d'ambos estats: dintre-forma.
En la frontera ... .

40 anys sortint cap a fora, ... ja és hora de poc a poc tornar a casa.
Que així sigui, suament, feliçment, disfrutant de tot.

OM Shântih

Dwarka 1.9.007
Porqué unos van, otros regresan, otros ni van ni vienen, están siempre en el mismo lugar.
Porqué nací allí y no aquí, porqué . . .
Ir y venir, vivir tal vez sea eso.
Dar la vuelta al "mundo" para regresar luego a casa, al lugar donde naces,
de donde vienes, de donde sales para volver luego a entrar,
enriquecido por la conciencia-sabiduría del haber ido, sido.

Ser y ir y venir . . .

Último día en Dwarka, recogiendo lo extendido, despidiendo los lugares y personas en silencio y sin adios.

La Mora 15.9.007
Un món es predica.
Un cos es genera.
Una màquina o una eina es construeix.

Maya te envuelve, cómo cambiar escenarios, las realidades concretas, el día a día.
"Ser aquí no es lo mismo que ser allí"
Aquí no es allí por mucho que indiquen lo mismo.
Superar la dualidad.
Ir más allá de la relación de pares de opuestos.
Abrir la mente, flexibilizar y relativizar las pautas.
Revolucionar la mente es cruzar el lago, atravesar las agüas, evolucionar.

és

Un mes carregat, pesat,
on tot i posar límits per contindre les situacions,
els moments d'exposió o d'implosió de negativitat han brollat innundant la ment.
Costa estar en PAU amb un mateix, no sentir la remor dels resentiments, del dolor intern.
Sentint d'altra banda CANSANCI (ancestral), el de sempre, el de totes les vides . . .

La Mora 9.12.007
El darrer mes per aqui, tot pesa molt, suportar allò oposat . . .
acceptar el que hi ha sense identificar-s'hi.
Cadascú viu en la seva presó, dins el seu karma.
Tinc ganes de sortir d'aqui, tot i que sé que anyoraré la mar, l'horitzó d'aigua.

Molt cansada
Molt cansada
Molt . . .

Ganes de començar de nou,
de trencar d'una vegada amb les inèrcies que em limiten,
que ofusquen que priven de realitzar-me d'acord amb la meva natura.
Sóc algo que es cerca, un buscador . . .
Tot el que miro és LILA, el joc de Maya.
Vull iniciar un nou món.

Doneu-nos un espai, un lloc per Q.